Agustín Fernández Mallo
Teoría general de la basura
![Teoría general de la basura](/media/cache/5c/2d/5c2d174caae53b8129e7710c6d8fd5ee.jpg)
INFORMACIÓ
Aquest llibre comença assegurant que el primer enregistrament de veu que es coneix és la de Walt Whitman recitant, l'any 1890, el seu poema America. Abans d'aquesta data, i sense registres sonors disponibles, no tenim ni idea de com sonava la parla. Si sentíssim avui a un romà del segle I dir rosae potser sentiríem una cosa semblant al rugit d'un tigre o el so d'una màquina. I és que totes les coses tenen el seu «línia any zero», el lloc més enllà del qual el vam inventar tot: aquí comença la ficció.
I aquest llibre acaba desplegant tota una teoria alternativa sobre què és un producte artístic i què és una màquina i un organisme, produint així noves accepcions als conceptes «natural» i «artificial».
Entremig, i per un camí teixit amb una personalíssima xarxa de metàfores que uneixen el poètic i el científic, veurem passar coses com una aeronàutica interpretació de l'Àngel de la Història benjaminià, o el perquè de la identitat d'Occident -forjada en la idea del viatge i en la construcció de «l'altre» -, o pàgines que llançaran nova llum a les arts contemporànies -especialment a apropiacionismo-, o sabrem què significa avui la fragmentació i el soroll en la comunicació. D'un disc de New Order al cavall que Nietzsche va abraçar a Torí, del cinema de Chris Marker a Lady Gaga, de les teories de sistemes complexos als Dorments d'Efes, de la mitologia del romanticisme a la no menys impossible mitologia pop, o del perquè del recent col·lapse econòmic mundial a «Blues del Bosó de Higgs» que va cantar Nick Cave, tot ve en aquest llibre a resignificar la nostra quotidianitat.
Teoría general de la basura fonamenta el seu principi en què no elaborem arts i ciències a través de l'excel·lència sinó utilitzant les escombraries passada, els residus que sense voler ens van deixar altres. Un llibre que planteja una molt original ontologia i epistemologia de la nostra contemporaneïtat: en els residus del nostre present es troben els gens culturals del futur pròxim.
Font: L'EDITOR