Vicente Valero

Los extraños

INFORMACIÓ

(Segons l'editorial) Tant si són desgraciades o felices, és a dir, diferents o semblants -segons la cèlebre definició de Tolstói-, totes les famílies tenen els seus estranys: aquells individus dels que potser només es conserva un grapat de notícies disperses i als quals , però, s'al·ludeix amb certa freqüència per algun enigmàtic succés, per la seva peculiar ofici o per la força mateixa de la seva singular personalitat, que els va obligar a romandre allunyats de l'esdevenir corrent de la família. Rostres, per tant, fugissers, moltes vegades a la frontera de l'oblit definitiu.

Per rescatar d'aquesta frontera última i per saciar una antiga curiositat -la que prové, pura i ingènua, dels relats inconnexos escoltats durant la infància-, el narrador reuneix en aquest extraordinari llibre a quatre dels seus estranys per intentar reconstruir, servint-se dels pocs records heretats però també aventurant-se en investigacions personals (viatges, documents, etcètera), la trajectòria vital de cada un d'ells, les seves ambicions i fracassos, així com per determinar quin va ser el motiu principal de la seva estranyesa i, per tant, de la seva allunyament.

I en aquesta aproximació, el narrador -potser l'autèntic protagonista d'aquest llibre- no només descobreix fets i confluències sorprenents, sinó que aconsegueix també conèixer millor la identitat i el transcurs d'una família comuna, amb les seves oblits i els seus afectes, els seus temors i les seves esperances.

Una història de militars africanistes, comandants de la Segona República, escaquistes professionals i ballarins. I com a teló de fons l'Àfrica colonial, la guerra civil espanyola, l'exili a França, l'Eivissa dels anys setanta.