Antoni Xumet

La nuesa i el verí

INFORMACIÓ

«Pot el misteri de la paraula recuperar la llum primigènia del record? Poden resplendir els records amb l’alquímia dels mots? Des de sempre l’home, aquesta bestiola lliurada als atzars i les quimeres de l’existència, ha lluitat contra la desmemòria, contra l’absència, contra l’absurd del no-res. Quelcom poderós i atàvic ens empeny d’antuvi, com una necessitat inexcusable, com un desig irreprimible, a desxifrar els alfabets ocults, els enigmes insondables, els codis secrets que regeixen el curs del nostre destí. Vet aquí la raó de ser —almenys una d’entre tantes— de la paraula. El mot precís, just, essencial. Déu va néixer —l’home també, és clar, puix la divinitat és creació de la ment humana— en el precís instant de germinar dins nosaltres la primera llavor del pensament, la sement pura, inaugural, ubèrrima, que hauria de fruitar amb l’eclosió quasi miraculosa de la paraula.»