Blai Bonet

Judes i la primavera

INFORMACIÓ

Tercera novel·la de Blai Bonet després d’El mar (1958) i Haceldama (1959). Judes i la primavera conté, a més del miracle de l’eclosió del sexe i de Déu en la vida dels nois, una religiositat singular, dissident, que qüestiona la llei perquè “Jesús sabia que tot sovint les morals són homicides i es fan contra l’individu personal.

Salvador, jove fill de la vídua Maria, torna al poble on el seu pare va ser assassinat. L’agonia i la mort es transmuten en primavera: és la Setmana Santa, que el poble d’Hostili celebra amb el seu ple de cacics criminals, d’infants suïcides, d’adolescents inspirats.

Font: l'editor