Víctor Gayà

El tall de les tisores

INFORMACIÓ

Del Gall Editor: 

El tall de les tisores és el retrat que el narrador va traçant de la seva mare, un retrat viu i en viu. En la paleta de pintor es barregen els colors i les ombres que desprèn la model asseguda a la seva butaca, i es mesclen els olis aromàtics o rancis de la memòria. Un retrat que ja en la primera pinzellada planteja la pregunta tallant: «Mare, per què no et mors d’una vegada per sempre?»

Ens trobem davant la semblança d’una dona marcada per un passat familiar tèrbol que ella admira i rebutja alhora, d’una dona atrapada en el present d’una època dominada per la repressió i per una moral estricta que ofega la seva rebel·lia i singularitat.

Una intensa etopeia narrada sense concessions a les aparences.

A la Revista Bearn: 

Víctor Gayà (Palma, 1952) retrata la mare del narrador amb capítols curts, plens de confessions i petites sorpreses. El recorregut biogràfic ens descobreix una dona rebel i singular. “Mai no has consentit que el peu d’home t’arribi més amunt que les soles de les teves sabates”, diu el narrador a la seva mare, una dona forta i marcada per un passat familiar convuls. El text tracta qüestions com la bastardia, la tragèdia que no s’ha de confondre amb el drama, la mort, la pèrdua física i de la joventut, l’educació republicana, la incertesa de viure, Palma i Mallorca, l’ambient de tradició marinera i portuària, l’emancipació de la dona i la força que s’ha de menester per dur-la a terme. La literatura, la poesia i la necessitat d’escriure en són temes cabdals. I la dignitat, l’eutanàsia, la por i l’alliberament que produeix verbalitzar els pensaments que ens turmenten i els secrets, que no ho són tant, entre una mare i un fill, abans i després de l’ocàs. I el record punyent i indeleble.

 El narrador, que sembla tenir l’edat de l’autor, parla amb la seva mare, asseguda a la seva butaca. Ell la visita cada dos dies, en percep la seva fi, la decrepitud que avança. Aquesta manca d’horitzó dóna pas a un diàleg sincer: “Des de la perspectiva masculina, al pare se l’ha de matar, però a la mare se l’ha de deixar morir (al seu antull). I així estem, un vora l’altre, esperant”.

 ‘El tall de les tisores’ té una curiosa propietat: a mida que el text esdevé abrupte i sense concessions, amb una sinceritat per part de fill i mare a voltes directíssima, més tendre és el resultat per al lector, que hi descobreix veritat i imperfecció. No és això la vida? una successió de malentesos i camins mal traçats. L’estil és meticulós i entenedor. En destaquem una frase, representativa d’aquest esforç lingüístic que Gayà obsequia els lectors: “I si es tracta de respondre, tant és que sigui míser o misser, Déu o deure, pare o parell”.

 ‘El tall de les tisores’ és una obra ambiciosa, un llibre laic que traspua religiositat, fa el balanç d’una vida que ho és també d’un temps, és una crítica a les absències del passat, un projecte literari, una demostració de la influències de les circumstàncies socials i històries en el terreny íntim i personal. I és així que sabem que l’anunci de la mort de Luther King té relació amb s aspectes familiars dels protagonistes.