Sebastià Portell

Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors.

INFORMACIÓ

Desenganya’t, lector: no trobaràs en aquestes pàgines un tractat sobre la vida. Tampoc sobre literatura. Ni tan sols un fulletó que argumenti la importància de l’obra d’aquesta autora: és precisament llegint-la, que te n’adonaràs i no voldràs abandonar-la. L’obra sempre abans que res, per davant de tot. Davant la proposta d’aquest projecte, la seva resposta va ser clara: un sí i humilitat. «No sé si se’n podrà arribar a fer un llibre, de la meva vida!», i ara tu també el vius, el llegeixes, l’escrius, el tens a les mans. 

Benvingut siguis, doncs, en aquesta festa de la paraula en honor de la Gran Dama de les Lletres Catalanes, que justament enguany fa setanta-cinc anys que cavalca en llibertat aquest món de lletres. Què importen l’hivern, l’estiu, la tardor, si la seva obra és sempre —color, sang, pluja— primavera? Antònia Vicens té massa deutes amb les flors. Nosaltres, el plaer d’escoltar-la.

(Extret de la contracoberta del llibre)