M'interesso per la representació de la memòria. I el dibuix és el llenguatge que més m'ajuda a fer visibles les absències. Certes històries d'un passat referencial em van permetre d'idear dos primers projectes expositius que, respectivament, vaig titular amb versos de Vicent Andrés Estellés –Llençols Estesos als balcons– i de Maria Mercè Marçal –La fira dels folls–. Un i altre es van veure a Capellades, Felanitx, Manacor, Alaró i Binissalem, entre 2004 i 2009. Amb el temps, he esdevingut historiador. I he explorat, gràcies a aquest ofici, una nova forma d'imaginar. He descobert el misteri de les joguines antigues i, paral·lelament, el privilegi de fer classe. Pinto, encara, perquè pintar és una bella forma d'aprendre. El 2012, vaig començar a interessar-me pels retrats. Dos anys més tard, vaig començar a fer-ne de memòria, iniciant un procés que m'ha portat fins al sintetisme, a la pintura plana. Actualment, resolc els retrats amb una tècnica antiga: el tremp. També il·lustro llibres, de manera puntual.