De la música de Misery Strings, banda capitanejada per Tomeu Coll i Miquel Puigserver, s'ha dit que és country folk o folk experimental, però més enllà de les etiquetes del que està clar és que en escoltar-la encén la part més salvatge de l'ésser humà i entren ganes de moure l'esquelet. La veu trencada de Tomeu Coll sembla forjada en una lluita contra el so dels motors dels avions que aterraven pràcticament sobre el garatge on assajaven a Sant Jordi, el barri dels afores de Palma en què van créixer. Se'ls ha comparat amb Tom Waits, Captain Beefheart, 13th Floor Elevators o fins amb Incredible String Band ... tot i que és pràcticament impossible oblidar-se de les arrels: se senten ecos, no gaire llunyans, de Skip James o Blind Willie Johnson. L'univers creatiu de Misery Strings evoca paisatges bucòlics i referències a Faulkner o Carson McCullers, però també hi ha un punt proper que toca la fibra, com si despertés la nostra memòria ancestral de druides mediterranis. Són la festa d'un graner, d'unes noces de sang per a una bona collita o la simfonia coral dels desemparats.
Després d'autoeditar el 2011 el seu primer àlbum Adventures in Badlands, han posat la seva confiança en Primers Pasitos per publicar els seu segon disc The red witch. Stories from the swamp (2014).

El videoclip del tema "Mrs. Blacksmith", realitzat per Tomeu Coll, és una preciosa mostra en blanc i negre (no debades Tomeu és un prestigiós artista gràfic) del personal i al·lucinant món de Misery Strings, que recorda els ambients del clàssic de cinema The night of the hunter: pantans, inquietants persecucions i la marca de la casa: els esquelets...