Marta Blasco porta anys realitzant una intensa meditació artística sobre la Sibil·la, concretada en dibuixos extremadament poètics o en un vitrall hipnòtica. La seva recent instal·lació a la Seu de Palma venia a sintetitzar la seva particular visió de la condició oracular: la veu sibil·lina s'havia solidificat en unes planxes de coure que, literalment, suraven en l'espai, remetent, al mateix temps, al terrenal . Aquesta artista no deixa d'invocar la potència del femení, la potència reveladora de la terra que aspira a tornar-se lleu. En les seves últimes obres expandeix la seva poètica amb peces escultòriques en les quals modula el tema de les venus esquerdades (obrir-se les venes, com recordava Georges Didi-Huberman pot ser una manera de donar compte de la condició cruel de la bellesa) però també fabrica garlandes de flors o elements ornamentals que tenen una mica de "vanitas" neo-barroca.

Marta Blasco, amb les seves obres ceràmiques que tenen a veure amb els seus orígens valencians, intensifica el seu fèrtil imaginari en aquesta exposició que ve a recordar-nos que la bellesa no és un territori prohibit encara que, de vegades, obligui a l'artista a, literalment, deixar-se la pell en la seva tasca.

Fernando Castro Flórez