Hi ha coses a la vida que et nodreixen, et motiven, t'estimulen. Coses que t'ajuden a aprendre, a créixer, a conèixer-te millor.

La interpretació, als seus múltiples terrenys (teatre de text i "de carrer" - amb i sense xanques-, t.v., cinema, ràdio...), és una de les coses que de major manera mouen el meu esperit. 

La interpretació és la meva eina (o una d'elles!), la qual em permet cultivar el meu costat creatiu, la il·lusió, l' expressió... , una de les coses que major quantitat d'endorfines em fan segregar!!, amb permís de l'Amor i el Bon Menjar!, jajajajaja...

És també la que em permet superar pors, enfrontar-me a ells.

La complicitat a la mirada del públic ( tant és l' edat!), aquest acte màgic, dona sentit al que faig. L' espectador, còmplice, es deixa endur per un pacte il·lusori, ple de carinyo i ganes d'estímul, de Viatge.

Sentir que la meva eina, la meva passió, el meu mitjà, és quelcom que enriqueix a ambdós, que ens resulta positiu, és unautèntic regal, allò què em fa vibrar.