Isidor Marí
- (Eivissa, 1949)
És músic, escriptor i sociolingüista.
Llicenciat en filologia catalana i professor universitari. El 1989 ingressà a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que presidí entre els anys 2010 i 2014. Fou sotsdirector de Política Lingüística (1989-1996) al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
És autor de nombrosos estudis sobre cultura i llengua. En destaquen els llibres Un horitzó per a la llengua: aspectes de planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996) i Una política intercultural per a les Balears? (2002).
Com a músic i cantautor, formà part del moviment de la Nova Cançó. Ha publicat en solitari els treballs Eivissa (1968), Voldria fer una cançó (1969), Si tu vols (1969), Senyoreta felicitat (1971), Ansa per Ansa (2006) i Serà molt fort (2013). Fou un dels fundadors del grup eivissenc Uc, amb qui realitzà els discs de cançons tradicionals Cançons d'Eivissa (1974), En aquesta illa tan pobra (1976) i Una ala sobre el mar (1979). A més, amb Falsterbo Marí, publicà Salta un ocell (2000) i Cor de crom (2002).
És autor dels poemaris Sonets a Orfeu (1995), traducció de poemes de Rilke, i Illes a trenc d’alba (1997).
L’any 2003, rebé el Premi Ramon Llull com a reconeixement de la seva tasca en favor de la llengua i cultura catalanes.