Hilari de Cara (Melilla, 1945)

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona (1972) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna. L’obra narrativa de Quim Monzó (1989), ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes, i Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor.

Va viure als Estats Units, del 1995 al 2002, on ensenyà castellà a l’Escola Internacional de les Nacions Unides. Des de fa uns anys, viu al Port de Manacor (Porto Cristo), localitat que ha inspirat el seu darrer poemari.

És poeta i narrador. És autor de L’espai del senglar (1985); Quaderns d’Es Llombards (1991); Poemes (1985–1991); Bolero (Quaderns Crema, 1998); Absalom (2006, Premi de la crítica Josep Maria Llompart 2007 al millor llibre de poemes en llengua catalana); Postals de cendres (2007, Premi Pollença de Poesia 2007 i Premi Serra d’Or  2009), Via Bàltica (2012, premi Carles Salvador), Nunc (2012, premi Vidal i Tomàs), Carrer d’Artà (2014, premi de poesia mediterrània Pare Colom), Refraccions (2015, premi Carles Riba 2014) i Cave papam (2016, premi Miquel Bauçà). L’any 2018 guanyà els Jocs Florals de Barcelona amb Quaderns del port.

Un llac en flames (Quaderns Crema, premi Qwerty de la crítica al millor autor revelació de l’any) és la seva primera novel·la, que inicia una trilogia que completaran La mar de Minsk i Torres d’argila. Ha publicat el recull de narracions Cada família, un porc (2011). Director de la col·lecció “Varoic” de l’editorial Documenta Balear, ha traduït Poemes (1987-1996) (2000), del poeta nord-americà Frank Banton i altres autors, com ara Joyce Carol Oates.