L'Au aixeca el vol per sobre les muntanyes. Des del seu reialme de llum, les criatures de la terra es fan petites. Es desdibuixen els límits i el territori apareix en un continu sense separacions. L'Au fa un crit de plenitud perquè tot és possible. El seu vol fa un dibuix al cel que només una vasta memòria podria retenir. Alguns diuen que fa el mapa del coneixement, altres que fa visible la bellesa, i altres encara que consola l'ansietat espiritual que s'apodera de qui contempla l'espai infinit i incomprensible, un espai que cal conquistar i entendre. L'Au es deixa portar pel vent. La llibertat amb què es mou és l'enveja dels esclaus. Qui vola a ras i curt se sotmet a les lleis implacables. Qui aspira al vols alts, salta fronteres i estableix noves lleis. L'Au sap que al principi fou el verb, però el verb no li basta. Explora els límits, els marges, els confins, els llindars, les voreres, les ribes, els horitzons. Llocs on les paraules es fan mudes. S'aventura en terra de ningú, on els límits són difusos, perquè hi troba el camp adobat de les transformacions, l'espai dels fluxos, la zona de trànsit. En aquest espai indefinit creix l'exuberància de la vida, el lloc on l'Au experimenta els canvis, l'origen mateix de tota forma nova, l'àmbit on s'entrecreuen els sistemes, on es congria la riquesa i ladiversitat. Cerca la màxima expressió amb la mínima energia i ho troba entre el món sensible als seus ulls i el món intel·ligible de la mirada. L'aventura del seu vol és una experiència del límit.

F. Florit Nin