Cris Pink ens torna la pintura en un estat pur, sense manipulacions, permetent que l'espectador observi el quadre, obrint-li camps emotius, estelats o profunds, sempre suportats per la pintura, no servint-se d'ella per elaborar discursos o falsos encontres, ni figuratius ni abstractes, només espais vius on el color i els seus matisos expressen i destil·len un bagatge poètic que arrenca sempre des de la pintura.

(Extracte d'un article de Biel Amer, publicat al Diario de Mallorca)