Mallorca ha generat una forta tradició de literatura de la memòria; ara s’hi suma Carme Riera amb obres que tenen molta voluntat de recuperar una època, sense sentimentalisme però des de la convicció genuïna que no es possible construir res trencant els vincles amb el passat. La nina que va ser Riera, mig evocada, mig novel·lada, ens condueix per un paisatge tant rural com urbà que recupera valors i costums peculiars transmesos en una llengua esplèndida, riquíssima i d’arrels profundes.