De les Balears sempre n’han sortit grandíssims artistes, com és sabut. Però no és exagerat afirmar que ens trobem davant
d’una generació extraordinària. Des del jazz fins a la cançó d’autor, passant per tots els sons que hi puguin cabre en aquest petit racó del Mediterrani, Branca Santa és una altra clara il·lustració d’aquesta estratosfèrica inquietud que, a poc a poc, va consolidant-se en la realitat de les illes.

Branca Santa, més que una banda però, és una matriu o un mapa des d’on es pot explicar gran part de l’explosió artística que s’està vivint a Mallorca i que esquitxa de ple Barcelona. Músics de diferents procedències, tots ells irrepetibles, per fi junts vibrant el mateix uníson. Al final, un grapat d’amics enyorats trobant-se en un estudi de gravació per celebrar l’amor que els uneix tot improvisant música com si no hi hagués demà. És a dir, fent allò que més els agrada, en total llibertat i a la vegada deixant una foto de família històrica pel record.
Amb l’experiència audiovisual sempre en primer pla, aquestes improvisacions han esdevingut finalment cançons enormes plenes de matisos i textures que transpiren sensibilitat i brutalitat a parts iguals. Música negra, blanca... sabors d’aquí, d’allà... Tretze músics i un artista visual deixant-se anar, generosos, agermanats pel respecte mutu, abraçats en el caliu de la tribu i fent pinya en front d’aquest món malalt cada dia més individualitzador.

Finalment desembarquen les trompes d’assalt!