Antoni Serra, escriptor i periodista, va néixer a Sóller (Mallorca) l’any 1936. Ha publicat una quarantena d’obres, entre novel·les, relats i assaigs. Els seus inicis en el món de la literatura foren en castellà, i se’n pot destacar la trilogia Camino hacia la horca (Destinos, 1965; Marius, 1967, y Radiografía, 1971). A partir de 1971 tria la llengua catalana per a la seva activitat com a escriptor, i entre les seves novel·les hi ha tres intents de narrativa experimental, d’intencionalitat renovadora: La gloriosa mort de Joan Boira (1973), El cap dins el cercle (1979) i Rapsòdia per a una nit de Walpurgis, Nureddunna (1981). Altres novel·les, en què apareix la guerra civil a l’illa com a teló de fons, són Més enllà del mur (1986), Carrer de l’Argenteria, 36 (1988) i Llibre de família (1991). Un dels seus personatges més il·lustres i famosos, Celso Mosqueiro, el va crear en els anys 80 com a protagonista de cinc obres de gènere negre: El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986) (traduïda al castellà amb el títol La arqueóloga sonrió antes de morir, 1989), Espurnes de sang (1989), RIP, senyor Mosqueiro (1989) i Cita a Belgrad (1992). Així mateix, fins ara s’han publicat dos volums del seu dietari personal amb el títol general de Diari d’ombres, paisatges i figures. Entre les seves obres d’assaig destaquen El (meu) testament literari (1997), Passió (confessable) per la cinematografia (2005) i Llarg adéu a la vida (2006), una reflexió crítica sobre la literatura del seu temps.